TEATRE PAYÀ
La història d'este edifici es remunta al 7 de setembre de 1960, data en què fóra inaugurat amb el nom de Teatre Cine Payá, coincidint amb les festes patronals de la Misericòrdia, sobre el mateix lloc en què es trobava l'antic Teatre Oberón. Tal teatre, va ser construït a finals de l'any 1907 pels germans Modest i Víctor Marín Navarro i Ricardo Minuet, imposant-li el nom d'Oberón, perquè, estos senyors, dedicats al comerç de la taronja, mai van tindre cap problema amb els embarcaments que es van fer amb tal barco pertanyent a la Companyia Companyia Reial Holandesa. Des de llavors, van anar desfilant pel mateix, les millors pel·lícules de producció nacional i estrangera, així com les millors companyies de teatre que han circulat per Espanya. Va actuar l'immortal Miguel Fleta en el moment més àlgid de la seua vida artística; també va pronunciar un míting el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, i altres figures de l'art, les lletres i la política que van honrar a la nostra ciutat amb la seua visita. Però, d'aquell saló ja no queda res: només el record en la ment de molts burrianencs.
Salvador Payá va ser el promotor de l'actual teatre que és obra de l'arquitecte Enrique Pecourt Betés. Destaca en la seua construcció la carència de columnes sustentadores, reemplaçades per dos atrevidíssimes jàsseres de manufactura metàl·lica de 22 metres de llum, un ostentació constructiva superada tan sols per un parell d'edificacions espanyoles durant els anys seixanta. D'altra banda, la pantalla, amb els seus tretze metres de longitud per sis d'alçària, constituïa quasi un rècord en els cinematògrafs de la península.
El seu promotor, va voler combinar en esta sala els elements moderns amb una harmonia de color atrevida, conjugant matisos suaus i fins. Tal és el cas de l'estil decoratiu de la sala i els seus vestíbuls realitzats per l'artista valencià Vicente Melió. En l'actualitat, només es conserven les pintures d'ambdós costats de l'embocadura, on apareixen dos grans pintures a l'oli que al·ludixen al denominat “sèptim art”. En un dels costats, en el de la dreta, podem apreciar una visió del que és la Scala de Milà, el famós colós europeu, així com uns trofeus i símbols al·legòrics a la fama i al teatre. En el sostre del pati de butaques hi ha simbolitzats en quatre panells pintats a l'oli, les quatre estacions, -primavera, estiu, tardor i hivern- dels tarongers.
Abans de ser adquirit per la corporació municipal es va realitzar una reforma per l'arquitecte Juan Antonio Martínez en 1998.
En any 2001 l'Ajuntament de Burriana va adquirir el teatre amb la intenció de conservar tan singular edifici i realitzar en el mateix les distintes activitats culturals que per la seua condició d'arts escèniques requerixen d'este tipus d'instal·lacions. El teatre disposa de pati de butaques i amfiteatre, escenari, camerinos, sala de projecció per a activitats cinematogràfiques i oficines. Actualment compta amb un aforament de 469 butaques. En el mateix es realitza una programació permanent de teatre, música i dansa, entre altres activitats, la programació de la qual es pot consultar en esta mateixa pàgina, i que forma també part del Circuit de Teatre Valencià i de la Xarxa de Música de la Comunitat Valenciana.
