CMC LA MERCÉ
Centre Municipal de Cultura
El Centre Municipal de Cultura La Mercé de Burriana està ubicat en el que fóra Convent de la Mercé, albergant en les seues instal·lacions la Biblioteca Pública Municipal, el Museu Arqueològic Comarcal la Plana Baixa, dues sales d'exposicions, una sala d'audicions i conferències i un jardí on es mostren algunes peces arqueològiques. Això es deu a un ambiciós projecte de salvament i reutilització del Convent de la Mercé que va comptar amb el suport dels partits polítics i de les institucions culturals i públiques.
El convent de la Mercé, hui casa de cultura, és un edifici viu que, com es pot observar, ha anat evolucionant alhora que la societat i el poble que ho han fet possible. Va ser fundat en 1594 a petició dels jurats de Burriana, junt amb l'ermita de Sant Mateu. Per a facilitar la vida conventual es van afegir a l'ermita diverses dependències, ordenades entorn d'un pati claustral. A causa de la humitat del terreny i a la mala qualitat dels materials, les reparacions, i inclús, les reconstruccions van ser molt freqüents. Per això, en el segon terç del segle XVIII, es va iniciar la seua reedificació segons el model de la Casa Mare del Puig, és a dir, amb galeries claustrals a dos nivells i obertura a l'exterior de les distintes dependències. Esta reforma es va executar gradualment, sent l'estil acadèmic d'orde toscà el que va definir l'estil de l'edifici.
Posteriorment, en 1736, al crear-se en el convent un seminari de missioners, l'antiga ermita gòtica de sant Mateu es va quedar xicoteta, per la qual cosa va ser derrocada per a construir en el seu lloc una nova església de tres naus, amb creuer i cor, que responguera a les noves necessitats. L'obra va ser molt llarga i costosa, fins al punt que, en 1780, encara estava realitzant-se el cor. Però, al ser elegit com a Mestre General de l'Orde Fra Domingo Fabregat, va donar un impuls a l'empresa, contractant l'arquitecte acadèmic Francisco Ferrer Guillén per a acabar l'obra de l'església, remodelar part del convent, i construir les dos ales restants del mateix. L'església i el convent es van inaugurar solemnement en 1808.
El convent es va desamortitzar i, poc després, en 1836 i l'església va quedar en mans del bisbe. En este període de temps que va des de la desamortització fins a l'època de la transició espanyola fou escola pública, casa del mestre, presó després de la guerra civil, ajuntament, Jutjat Comarcal, seu del "Frente de Joventudes" i de la "Sección Femenina", magatzem municipal, i biblioteca pública entre altres coses. L'any 1963 l'edifici va ser declarat en runa, encara que va seguir prestant serveis com a seu de l'OJE, Ràdio Burriana i espai per a assajos del Banda Municipal de Música i les acadèmies municipals de música, dansa i dibuix integrades poc després en la Fundació Rafel Martí de Viciana.
Declarat monument historicoartístic provincial en 1982 i després de la rehabilitació duta a terme per l'arquitecte José Luis Ros, en l'actualitat, el convent s'ha convertit en el Centre Municipal de Cultura La Mercé i 'església és una parròquia. La actual casa de cultura abrió sus puertas el día 19 de abril de 1991, después de la recalificación aprobada por la Consejería de Cultura de la Generalidad Valenciana.