Els Amants

Septiembre 25th, 2007

ELS AMANTS

La carn vol carn.Ausiàs March

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.De sobte encara em pren aquell vent o l’amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l’amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).Es desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peço d’una orella.El nostre amor és un amor brusc i salvatgei tenim l’enyorança amarga de la terra,d’anar a rebolcons entre besos i arraps.Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l’Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l’actualitat, és a dir, des de l´època d’Ausiàs March i Roís de Corella.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D’entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. 

Fresas salvajes de Ingmar Bergman

Agosto 7th, 2007

fresas_salvajes.jpgUn metge va a rebre un homenatge de la seua universitat. Sobtadament, després d’un sonmi en què contempla el seu propi cadàver, decidix mamprendre un viatge amb cotxe amb la seua nora que se n’ha anat de casa del seu fill després d’una discussió pel seu embaràs. Durant el viatge pararà en la casa on passava les seues vacacions de xiquet, on creixen maduixes salvatges i va tindre el seu primer amor. Dos grans del cine suec es van ajuntar en este film el mestre del mut Victor Sjöström com a actor i el que serà recordat com gran del cine escandinau Ingmar Bergman. Temes recurrents del cineasta com la busca de l’ànima, l’existència de Déu i el rostre per a explorar d’una de les seues rosses favorites en este cas Ingrid Thulin.

Marcel Proust

Agosto 1st, 2007

images30.jpgUna obra d’art que amague teories és com un objecte al qual se li ha deixat l’etiqueta del preu.